Amorfa: roca sense cap forma determinada.
Regular: pedra amb una forma determinada.
Fractura: l’aspecte que presenta la superfície de trencament d’un mineral o roca. Si no són exfoliants, el resultat pot ser molt divers (fractura concoïdal, terrosa, irregular, estellada o desigual) i és força probable que el resultat de trencar-les sigui amorf o poc regular, la qual cosa obligarà a un treball posterior amb les eines adequades. Aquest treball més específic sol ser feina dels picapedrers.
Duresa: resistència d’un material a ser deformat.
Densitat: es defineix com a quantitat de massa per unitat de volum.
Carreu: pedra en forma de prisma, ben escairada (ben treballada en els seus angles i cares). Faciliten la unió entre pedres i l’estabilitat de la construcció.
Llosa: pedra plana i de poc gruix emprada en pavimentació, per a cobrir teulades, etc.
Pedruscall: roques petites que no val la pena treballar i es fan servir per reomplir zones poc importants (el darrere de les feixes, l’interior dels murs, el parament i els contraforts d’algunes barraques, etc.).
Llinda: element estructural horitzontal que permet obrir portes i finestres en els murs.
Desbastar: treure les parts més bastes i sobrants d’una pedra.
Repicar: tornar a picar la pedra d’una paret amb martells o altres eines.
Polir: allisar una pedra o alguna de les seves cares, potser per utilitzar en construccions d’una certa categoria.
Buixardar: fer un repicat a la pedra (perquè la superfície de la pedra no rellisqui) o un relleu especial amb una eina anomenada buixarda amb la qual s’obté un repicat molt lleu, fi i regular.