Imatge: olivet a Cadaqués
Els conreus amb què més sovint es relaciona la pedra seca a l’Alt Empordà és amb els ceps i amb l’olivera. A la comarca és habitual referir-se amb el nom de vinya i d’olivet. El mot olivet potser ens sorprengui. Aquest sufix que sovint relacionem amb un diminutiu era d’ús habitual per referir-se a zones on una determinada planta era predominant, sovint perquè era conreada. Actualment el seu ús és molt restringit però ha quedat fixat en molts topònims.
Amb aquestes dades no ens ha d’estranyar ni malinterpretar paraules com: olivet, vinyet, avinyonet, maçanet, ullastret, canet, canyeret, lloret, freixenet, aulet, saldet… Fàcilment les podrem relacionar amb plantes com alzina (aulina), canya, freixe, llorer (llor), pomera (maçanera), salze (saule), ullastre, vinya…
Normalment són paraules que provenen del llatí. Per exemple, olivetum significa camp d’oliveres. Alguns d’aquests mots s’han feminitzat (pineda, salzeda…) que eviten la confusió amb el diminutiu. Se solen pronunciar amb e oberta.