Imatge: Al Bosc de Tosca, el volum de pedra volcànica de la zona obligava a crear microartigues per poder aprofitar la terra per al conreu (E. Bassols).

Les barraques de la zona del Bosc de Tosca a la Garrotxa es poden datar entre la segona meitat del segle XVIII (moment en què es comencen a construir) fins la segona meitat del segle XX (es mantenen i es conserven però ja no se’n fan de noves).

Amb el creixement demogràfic del segle XVIII, va ser necessari ampliar la superfície de conreu per poder alimentar més gent. Va caldre artigar noves terres i el Bosc de Tosca va ser un espai susceptible de ser conreat. Es tractava d’un territori que el 1716 era qualificat com “un claper de terra”, un espai immens fins llavors menyspreat, entre bosc, roquissar i erm, que era considerat per un comunal o empriu, on anaven els  pobres  a  recollir  llenya  o  a  recollir  fruits  silvestres. Tots  els  propietaris  d’aquestes  terres,  els  senyors  del  domini  directe,  van  establir  aquestes  terres  emprant  l’emfiteusi  –propi  de  la  Catalunya  Vella–,  o  sigui, van cedir aquestes terres en domini útil als qui les treballaven a canvi d’un pagament anual anomenat cens. Aquests pagesos artigaven la terra i les parcel·les que obtenien eren les artigues. 

El primer pas va ser desforestar els boscos de roures i faigs i treure les roques del terreny per a crear espais aptes per a conrear. Es van anar creant marges, murs de pedra seca i barraques. 

A nivell de cultius, al primer document que s’esmenta el Bosc de Tosca (l’any 957) es parla de vinyes. Segurament devien ser puntuals i també plantades a les feixes i marges del Mallol (Vall d’en Bas). Als inicis del segle XVIII es conreava el fajol i el blat de moro.

A principi del segle XX, mossèn Gelabert comprova com ja s’ha abandonat la vinya però es continua practicant una agricultura de secà amb  sègol, patates, fajol i fesols.


 

Document de referència:

Solà, X.: Història, arquitectura i paisatge de la pedra seca a la Garrotxa. El cas del Bosc de Tosca. Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca nº25 (2014). Enllaç de descàrrega del document.