La zona del Bosc de Tosca era coberta antigament per boscos de roure pènol, que s’aprofitava com a recurs forestal. Durant el segle XIX s’artiga el bosc per tal de fer-lo terreny útil per al conreu.

Es van tallar els arbres, arrabassar les arrels, retirar les pedres i s’anaren creant murs, barraques, camins,…i es conrearen fajol i sègol. 

A partir del 1939 també s’hi cultivaren farratges per a la producció lletera: alfals o userda, trefle, fenc i melca. A partir de la segona meitat del segle XX es van començar a abandonar les terres i les bardisses van començar a envair molta extensió del Bosc de Tosca. 

El murs de pedra seca són de gran importància per als éssers vius. Les particulars característiques dels materials volcànics i la inexistència d’argamasses o ciments facilita un seguit de condicions als murs de pedra seca, com són la seva condició drenant, la retenció interna d’humitat, l’estabilitat tèrmica respecte de l’exterior i l’existència de microcavitats i fissures que són apreciades per un gran nombre d’espècies, tant de flora com de fauna, que no trobarien en altres indrets.

El conjunt d’espècies que poden colonitzar i viure en cadascun d’aquests microhàbitats és extens. Els murs de pedra seca tenen una diversitat extraordinària d’invertebrats, i també un gran nombre de vertebrats els utilitzen com a refugi o lloc per a la cria. En general, els amfibis s’hi refugien durant el dia, mentre que els rèptils s’hi amaguen per passar la nit. Per a alguns ocells és el punt idoni de nidificació. 


 

Documents de referència:

Aranda, R.; Pigem, C.; Vilalta, R.; Grau, S.; Mallarach, J M. Les obres de pedra seca a la zona volcànica de la Garrotxa. Aproximació sobre llurs característiques constructives i ecològiques. Enllaç de descàrrega.

Ayats, J.; Amat, T.; Montserrat, J.; Victori, J.: Vulcanisme, intervenció humana i pedra seca. Enllaç de descàrrega. 

Bassols, E.: El patrimoni arquitectònic rural del Bosc de Tosca. Un patrimoni protegit però…Conservat?  Enllaç de descàrrega.