Per a la construcció en pedra seca no es va utilitzar maquinària, tal com l’entenem avui en dia. Com a molt, les persones que feien les construccions es van servir del que anomenem màquines simples, que serveixen per convertir una força petita en una de gran (o viceversa). Et serà fàcil d’imaginar en cada cas, com les devien fer servir. Parlem-ne.
Habitualment es consideren màquines simples:
La palanca (també anomenada alçaprem o perpal) consisteix en una barra rígida que pot girar lliurement entorn d’un punt de suport. S’utilitza per amplificar la força mecànica aplicada a un objecte i també per a aixecar coses pesants. El carretó és una de les aplicacions d’aquesta màquina simple. Els símbols F i R corresponen a Força i Resistència, respectivament.
La seva utilitat a l’hora d’espedregar un camp (treure’n les pedres que fan nosa) i moure aquestes pedres grosses, resulta evident.
El pla inclinat és una rampa que permet elevar càrregues més fàcilment que no pas fent-ho verticalment. A part d’aquesta utilitat, té dues aplicacions directes, que són la falca (o cuny o tascó) i el cargol (o caragol o vis o pern).
La falca, sens dubte, la més utilitzada en la construcció de pedra seca, és un pla inclinat doble on la força aplicada a la base es transmet ampliada a les cares de la falca. Serveix per esberlar i dividir cossos sòlids, també roques.
Sovint trobarem fonts que consideren la roda com a màquina simple, i altres que la consideren un dispositiu o un component d’altres màquines, simples i compostes. Com a màquina simple forma part de la corriola i del torn. La funció de la roda és de transmetre el moviment lineal en moviment angular facilitant el desplaçament, no només dels vehicles sinó també en el cas de la roda de molí, o la roda de terrisser. En l’època de màxima difusió de la pedra seca trobem sobretot l’aplicació de la roda en el carretó i en el carro (vehicle que aprofita la força de les bèsties de tir).
La corriola (o politja o cúrria) consisteix en una roda mòbil al voltant del seu eix central, amb un canal a la seva circumferència pel qual passa una corda o un cable. Es fa servir per canviar la direcció d’un força, per amplificar la força, o per transmetre el moviment a altres corrioles variant la velocitat de gir de cadascuna. En pedra seca es pot fer servir per a moltes accions, però potser el fet que resulta més il·lustratiu és el moment de pouar aigua.