Imatge: Unitats de paisatge de les Comarques Gironines (Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines, publicat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya).
Segons el Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines, publicat per l’Observatori del Paisatge, a la nostra comarca podem distingir tres unitats de paisatge diferenciades:
- L’Alta Garrotxa
- Les Valls d’Olot
- El Cabrerès – Puigsacalm
Al Bloc 2 del Catàleg, al capítol de Valors en el Paisatge s’hi diu sobre els valors estètics:
“Els murs i construccions de pedra seca constitueixen per si mateixos un exemple clar de construccions agrícoles tradicionals. Els murs associats a fer feixes, delimitant sobretot els conreus de vinya i d’olivera, o les cabanes de pastor per a usos ramaders en són dos exemples. Aquests elements configuren un paisatge estèticament ordenat i molt integrat al seu entorn, ja que són construccions elaborades amb materials propis de la zona, respectant textures i colors. Les principals àrees amb construccions de pedra seca a les Comarques Gironines són el Cap de Creus, Els Aspres, Llers-Terrades, Garrotxa, Torroella de Montgrí-l’Estartit i el Ripollès”.
I sobre els valors històrics:
“Els murs de pedra seca constitueixen un valor històric vinculat al paisatge de l’agricultura i la ramaderia, alhora que són un clar element configurador d’alguns paisatges de les Comarques Gironines.
El condicionament dels terrenys amb fort desnivell per fer-los aptes pel conreu, especialment de vinya i olivera, i l’aprofitament d’aquests recurs constructiu per l’elaboració de parcel·les, cabanes i refugis pels pagesos i pastors, ha esdevingut un patrimoni molt valorat estèticament i ple de significat històric en l’adaptació de l’home al medi on habita. Les principals zones amb construccions de pedra seca a les Comarques Gironines són:
• Cap de Creus: Sovint en relació amb el cultiu de vinya i d’olivera que actualment es troba en recuperació, hi ha una gran quantitat de murs de pedra seca fetes de làmines d’esquist que conformen les feixes de poca alçada, així com travesseres, clopers, fites i barraques que foren utilitzades com a refugi i per a guardar-hi les eines del camps. Es concentra sobretot a la part muntanyosa del massís.
• Els Aspres: Estructures de murs de pedra seca de parcel·les de dimensió mitjana associades principalment al conreu de la vinya i l’olivera. Es distribueix a la unitat de paisatge dels Aspres.
• Llers–Terrades: Zona de pedra seca de blocs calcaris. Abunden els murs de separació de parcel·les, clopers, fites i cabanes associades al conreus de l’olivera i altres cultius de secà. Si bé aquesta pedra seca tenia molta presència en el paisatge, actualment part de la zona ha abandonat l’activitat agrícola i les construccions s’amaguen entre boscos i garriga mediterrània.
• Garrotxa: Comprèn els voltants d’Olot, sobretot l’àmbit del municipi de les Preses, a la comarca de la Garrotxa, seguint les principals colades volcàniques. Es caracteritza pels seus murs i clopers fets amb pedra d’origen volcànic que delimiten antics camps agrícoles de petites parcel·les. També s’hi troben cabanes, algunes d’elles incorporades als mateixos murs de pedra seca.
• Torroella de Montgrí–l’Estartit: La gran importància del cultiu de la vinya i l’olivera impulsaren la construcció de murs de pedra i grans barraques per tota la zona, amb materials d’origen calcari.
• Ripollès: Associat a la pastura: Construccions de pedra seca associades al pasturatge, en terrenys amb forts pendents. Sobretot es presenten en forma de barraques de pastors, sovint amb falsa volta, on habitaven els pastors que pujaven els ramats a muntanya per aprofitar les pastures estivals. Associat als horts periurbans: Construccions de pedra seca dels contorns urbans del Ripollès, en terrenys amb inclinació forta, i associades a petites feixes d’horta.”