Imatge: barraca amb ràfec, lleugerament malmès, a la Garriga d’Empordà. A sobre de la coberta s’intueix la presència de crespinell gros.
Ja hem comentat en una altra pàgina la relació de la pedra seca i la gestió de l’aigua (especialment la de la pluja).
En el cas de la pedra calcària encara hi ha una altra qüestió a tenir en compte: la mica d’àcid que té l’aigua de la pluja dissol, tot i que molt a poc a poc, la calcita que en forma part. Això és el que provoca l’erosió de la calcita de les roques calcàries (el rascler, per exemple) i l’alliberament al medi dels altres materials que en formen part (la terra rossa, per exemple).
El rascler (o lapiaz) es manifesta en forma de multitud de solcs (rectilinis o sinuosos) que segueixen els pendents de la roca, i també en forma d’escletxes més profundes. És ocasionat per l’erosió de les aigües de pluja i també per congelació i desgel. La terra rossa (terra vermella en italià), és format bàsicament per les bosses d’argila (vermella perquè conté òxids de ferro) que hi ha entre les roques calcàries.
Per evitar que això malmeti les barraques, es fan ràfecs perquè l’aigua de la pluja no regalimi directament sobre les parets, i a sobre de la coberta se sol posar terra rossa perquè hi creixin plantes －com ara el crespinell gros－que fan de protecció i ajuden a evitar que l’aigua entri a l’interior de la barraca.